ULTRA TRAIL BARCELONA

"Menys diem, com més quilòmetres correm. El 14 de Maig es va "inaugurar" oficilament l'Ultra Trail de Barcelona. UTBCN = 110K, +4500m. La sortida és a Sitges i es traça un gran vuit desigual, mentre correm i caminem pel Parc Natural del Garraf.

Humilment crec que no és necessari allargar una marxa d'aquest tipus potser per superar la barrera psicològica dels 100K, sobretot si el terreny i el paisatge ja no donen per a molt més. Segurament amb la versió "curta" tothom hagués acabat igual de content, però és clar que ningú ens va obligar a anar-hi.

El dia va mostrar-nos el seu ventall de recursos quan es vesteix de primavera mediterrània: calor asfixiant i deshidratadora quan enlluerna el sol, pluja caladora i fred quan el sol s'omple de peresa ajagut entre núvols i... la riera pudent dels últims quilòmetres que davallant cap a la mar semblava voler arribar abans que nosaltres. Vam ballar amb ella banyats fins a la cintura.

L'organització es va veure una mica superada en alguns aspectes no gaire ben mesurats, però és el que tenen sovint les òperes primes.

Llàstima dels dies posteriors, que han sigut bastant lamentables. La gent, que hi va ser, s'ha perdut en el laberint de les discusions per una classificació, per un control no trobat, per un camí perdut,... amb o sense raó. Sembla com si aquest tipus de reptes no gratuïts que ara anomenem ultres es comencessin a malinterpretar. No es poden veure com un simple esport on la prioritat sigui veure's reflectit en un llistat de noms, cognoms i temps. Com més amunt, més contents. Penso que aquestes històries que es corren, s'apropen més a la cerca de l'essència adormida.

No es córrer per arribar abans. És córrer i retrobar l'instint. És córrer i fer-ho naturalment.
I diumenge... Zegama! Salut!"

Living in the "here" and the "now". It's all we have. So live it!

TONI-GLOBUS